M’agradaria parlar ara que hem pillau distáncia, i quasi se m’ha gastau la gana de Els zaguers Jedis, pasada la olorata de l’estreno que fa orchegar als médios tot tipo de simplleças, deixant tot enllerinau. Cal prener una mica de vision exterior pa no enrabiar con cada comentário dels dos costaus i, encara que seiga una informalidat, poder dir el que pensó d’una forma més reposada.
Punto primero, els porgs: He sentiu i lleyiu més criticas als porgs que a la bombona de butano de Ben Hur. Només hi sallen un par de minutos, tot esto a una saga a la que sempre ha habiu cenyas i geribecs humoristicos, pareix que se les ha subiu a la cabeça ara un respeto, i son incllements a las cosas que cancanean, i han aceptau de sempre que Han Solo ye més rápido que un disparo de Greedo en Mos Eisly. Pos ixo, els porgs sirven pa que Chewbacca no pase inadvertiu como un golagutan, cosa que sí que deberia enrabiar-los.
Segundo, Sablle lláser: En qué mal burro s’han posau a caballo! Qué si verde, qué si açul! Bueno, pa yo no ye una jugarreta, simpllement Kylo Ren sabe que el sablle açul ha siu destruiu al combate con Snooke, i que Luke el tenise seria una incongruéncia. Si fa u no fa, el que verdaderament m’amola ye que el llíder del costau fosco no veiga que el suyo aprendiz el quere traicionar. Son estas cosas el que fan la cinta dolentota pa els grans criticos i la deixan en una simplle cinta d’aventuras a la que le costa més veyer la muerte d’un personage que pensar que una nau espacial no puede posar el piloto automatico pa chocar-se contra un acoraçau de la Primer Orden.
Millor deixar de parlar de cosas puntuals i contar-tos que la cinta deixa ben cllaro con las primers seqüéncias d’Skywalker que tendrá humor, que tendrá critica social (a mirar si no reculan i deixan a Rey como una trista popiella de baixa cuna), i que se’n joderá prou en toda la parefernália milenária dels jedi i ferá de Luke la persona normal que deberia d’estar, i m’expllico. Luke quasi ni recibe entrenamiento si el comparam con els zagalastros ixes del tempo jedi de Coruscant u els padawans del tempo de Qui-Gon Jin, pero ye posiblle que a Els zaguers Jedis faiga la millor descripcion de La Força. Pero bueno, ye el maniqueismo d’Star Wars, u yes bueno u yes malo, no existe un punto médio. Pasa igual con el desenrollo de la cinta, las primers escenas de combate son de difícil igualar i, de retruque, la trista angunia del movimento de la Resisténcia te deixa un regusto a la boca una mica flloixo, pos sabes que la própia dualidat de la saga mos deixará, ni ferá mai posiblle, en la pinganeta de veyer morir als heroes que fan la contra al costau fosco ni ixarnada la Resisténcia. Encara que cal escomençar a emponderar que els protagonistas s’enfurrian de cabo quan, que Luke mos parla de la suya incapacidat como mayestro, que Rey i Kylo contactan i amostran una atraccion que deixa ubiertas portas futuras. De l’atro llau tenim el pllan de Finn, i el pllaneta-casino, que queda una mica desenfortunau pal mio gusto, per molto Benicio del Toro que amaneixca i, que acaba, com no! con la nemesis del prota, cruçant espadas u trastes de lluz. Escenas esperadas i, manimenos, inventiva, motins, heroínas gatetasmuestas, parelelismos entre Rey i Luke que pareix que no la deixa encarrerada pero que a la fin sí, que els dos miran de trobar ixas dubdas personals i, més que més, una Leia tristoneta que fa cara de deixar la saga a la proxima entrega igual que mos va deixar, de verdat, fa més d’un anyo.
Bueno, un buen ventallo de clichés del que, pal mio gusto, Johnson ha sabiu dixar entrevivos i empanas d’una saga que tiene més 40 anyos i, sin fer brenca charrabalda, fer una cinta moderna que, personalment, tiene la fortor que cal pa continar buena cosa d’anyos més.
Autor: Juan Carllos Bueno