Categorías
Análisis Documentos

Comunicat dia internacional de la llengua materna 21 de Febrer de 2016

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, declarat el 21 de febrer per la UNESCO, vol manifestar el següent:

  1. Que, generalment, l’ús social de la nostra llengua als pobles de la nostra comarca s’ha anat reduint progressivament tant en l’àmbit públic com privat.  Cada camí és més difícil la visualització del català, sobretot en actes comunicatius públics i també en situacions de formalitat més elevada,a nivell oral i escrit.
  2. Que tambél’ús de la llengua pròpia, entre els més joves,ha disminuït alarmantment en els darrers anys degut a una sèrie demotius, entre altres:
    • Els xiquets, des dels primers mesos de vida, són socialitzats i escolaritzatsen entorns on la utilització del català parlat als pobles de la comarca -fragatí, mequinensà, torrentí, saidinenc, etc.-és anecdòtica, cosa que porta entre els menuts acomunicar-se majoritàriament en castellà.
    • Aquesta circumstància generalment no és corregida pels pares i mares, que acaben per parlar únicament en castellà amb seus fills.
    • Malgrat que els centres educatius de primària i secundària i batxillerat porten a terme projectes bilingües o trilingües-on s’inclou el català com a llengua instrumental- la tendència d’abandonar la llengua pròpia dels nostres pobles s’accentua progressivament, situació impossible de redreçar en un futur.
  3. Que aquest indicador és simptomàtic del que els experts anomenen procés de substitució lingüística, on una llengua, anomenada “de prestigi” substitueix la llengua pròpia.
  4. Que aquestprocés pot ser irreversible: és pràcticament impossible recuperar l’ús social d’una llengua perduda.

Per aquest motiu,l’IEBC IEA vol fer una crida a una serena i urgent reflexió per tal d’evitar en un futur immediat la desaparició de la nostra llengua.  I per això, creu imprescindible:

  1. Despolititzar i considerar el català dels nostres pobles sol des del punt de vista científici també com aun patrimoni que els nostres avantpassats mos han legat i mos toca ara a nosaltres donar-li el valor que es mereix i preservar-la.
  2. La implicació de tots els ciutadans i agents socials –famílies, associacions i agrupacions de tot tipus, patits polítics i sindicats, centres educatius, mitjans de comunicació, etc.-en el procés de redreçament.
  3. La declaració de cooficial al nostre territori i la construcció d’un marc legislatiu adient per a la protecció de la nostra llengua amb el reconeixement de tots els drets lingüístics que ens corresponen com a ciutadans d’un estat democràtic i europeu.
  4. L’impuls, el lideratge i la tutela d’aquest procés per part de les administracions a tots els nivells-local, autonòmic i estatal-, així com de la dotació humana i econòmica necessària.

Fraga, 21 de febrer de 2016

INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA IEA

Categorías
Editoriales

Editorial – Febrero 2016

Enero comenzó un poco a la griega, si nos permiten el exceso verbal, el fútbol trajo en Aragón:η Μητέρα των μαχών. La madre de todas las batallas: un Real Zaragoza vs. SD Uesca, como si fuera un Panathinaikos-Olympiacos, en ese loco teatrillo de las rivalidades locales, el centro contra la periferia aragonesa.

Mientras digeríamos los excesos navideños, la crisis sistémica ha seguido golpeando cada día de la semana. Esa lucha entre lo viejo y lo nuevo para conformar gobierno en el Estado español. El baile lleva semanas servido: el PSOE se debate entre una gran coalición a la alemana (con su amante enemigo, el PP) o un pacto de cambio (con Podemos).

Aragón observa aletargado y conmovido esta situación, sin hacienda propia y con la perspectiva cierta de que volverán algunos fantasmas del pasado (trasvases, sin derecho a decidir, recentralización, falta de infraestructuras ferroviarias propias).

De hecho, la actitud del presidente Lambán nos anuncia este negro futuro, su actitud sierva con Madrid sólo puede traer enfrentamientos y acomodaciones que acrecenten el colonialismo interior que padece Aragón en el estado español. Su personalidad soberbia solo parece corregida porque gobierna en minoría.

En la capital del país, lo viejo se transforma en nuevo, ya que la contradicción entre los intereses de los propietarios y sus asalariados sigue existiendo como siempre. El debate sobre la remunicipalización de los servicios públicos se ha reabierto con el conflicto de los trabajadores de AUZSA. El despilfarro de anteriores gobiernos (que pagaron despidos con el dinero de todos) lastra este tipo de iniciativas, pero el pulso debería ser ganado por el bien común (y la generosa y solidaria paciencia de los usuarios).

Terminamos con noticias gratas, ya que la última semana de enero nos ha dejado a Uesca como ciudad bilingüe, un hito para el aragonés y todas las personas que luchan por nuestra lengua. Este paso ha de ser seguido por iniciativas que lo implementen y normalicen (enseñanza, divulgación y difusión), esperando que esta marea de reconocimientos sea liderada desde el Gobierno de Aragón y su recién creada dirección de Política Lingüística.

El asunto es urgente, los últimos datos sobre población van marcando el futuro: despoblación, desestructuración y ahí, nuestro patrimonio lingüístico también sale envejecido por la falta de renovación de los hablantes.